6-Ressenyes
10 octubre 2019

Cripta - Enric Pladevall

Cripta - Enric Pladevall

L’obra d’Enric Pladevall, com la música, arriba als racons més sensibles dels éssers humans, independentment dels seus orígens, de les seves cultures, perquè ens parla de valors universals. Lluny de modes i tendències ha sabut trobar un camí on no hi ha res gratuït, res és excessiu, tot és mesura i, per sobre de tot, calidesa.
De tots els seus projectes, el que millor transmet el caràcter de l’Enric i de la seva obra probablement sigui L’Olivar. L’experiència de viure la fermesa i l’autenticitat del lloc, amb el perfecte encaix de les obres no deixa indiferent a ningú que ho hagi pogut experimentar.

Rosa Maria Malet

Directora de la Fundació Joan Miró

Per mi la iniciativa que ha portat a terme el polifacètic artista Enric Pladevall a L’Olivar és no solament original sinó inèdita a nivell internacional, en la línia del land art més pur. Es tracta d’una experiència que uneix art i natura, però en la que també hi juguen el pensament i la sensibilitat. És, en definitiva, un espai per la meditació i el gaudi, resultat de la seva trajectòria com a artista, desenvolupada a Catalunya i també a Espanya, Àfrica, Austràlia, Estats Units, Japó i diferents països d’Europa, on la seva obra sempre ha estat ben rebuda.

Daniel Giralt-Miracle

Crític d’Art

L'Olivar - Enric Pladevall

Se ha escrito mucho sobre la concepción de un museo en general. Sin embargo poco o nada se ha reflexionado sobre como debería ser una colección de esculturas de un mismo autor. La materia, en su tridimensionalidad, requiere libertad de espacio y de luz, dos variables que muy difícilmente se dejan encerrar en salas y vitrinas. Sus formas, sombras y estructuras nunca dejan de conversar entre sí y tal cosa solo puede ocurrir sobre la esfera del planeta y bajo la bóveda celeste… como en la Fundació l’Olivar del artista Enric Pladevall.

Jorge Wagensberg

Físic

He estat diverses vegades a l’Olivar. Cada cop hi he sentit un profund sentit d’acollida. El respecte que s’hi respira per un arbust, per un arbre o per una construcció es converteix immediatament en respecte envers el visitant. Les obres d’art, les escultures, els objectes, a l’aire obert o arrecerades, hi troben un clima adient, propici, favorable. Callen i parlen. L’Olivar és un conjunt d’art vivent, on la natura i la ment se saben escoltar.

Lluís Solà

Poeta i escriptor

L'Olivar - Enric Pladevall

Natura i cultura són dues dinàmiques en una: la preservació i la creació, l’espontaneïtat i la raó. El paisatge, com l’art, és una creació humana guiada per un principi estètic. A l’Olivar, de la mà i el saber fer de l’artista Enric Pladevall es troben la natura i la cultura, el paisatge i l’art en un dels indrets, al mig de l’Empordà, de més alta bellesa i sensibilitat. Els arbres, allí, com les escultures esdevenen éssers vius, respiren en l’infinit i pensen en present. La Fundació hi desplega l’espai, el lloc i les idees.

Vicenç Altaió

Poeta, escriptor i traficant d’idees

L’Olivar és un paisatge cultural. Hi conflueixen la natura treballada, els materials de la terra, la fusta, el ferro, o la pedra. És la natura en un procés d’evolució i canvi. Per això les escultures són com emergències delicades o punyents de la mateixa natura en una simbiosi total. Expressen felicitat o dolor, esforç i plaer. Són escultures que fan la síntesi entre la terra i la humanitat. En la fusió amb el paisatge les escultures es confonen amb les escultures vives: els arbres del bosc, els solcs dels camps treballats, les fileres de cupressos plantades i cuidades per arredossar-se del vent. Però l’Olivar és també un espai de pau, de reflexió, de diàleg fructífer amb la natura i amb un mateix. L’Olivar convida al pensament i el pensament transforma la natura i l’escultura en art.

Joaquim Nadal i Farreras

Historiador

L'Olivar - Enric Pladevall

Reconec que m’emociona un prat, un bosc, una posta de sol …
Però només dues vegades a la vida he sentit la sublimació d’aquesta emoció, gràcies a la mà de l’home: quan vaig entrar a Chillida Leku amb Eduardo Chillida i quan vaig passejar per l’Olivar amb Enric Pladevall.

Lluís Bassat

Publicista

Els tòtems de l’Olivar…. les escultures que s’escampen pels prats de l’Olivar fa temps que han deixat de ser escultures per passar a ser tòtems contemporanis: perquè la seva concordança mítica transcendeix el límits de la forma en benefici d’un diàleg antic i silenciós. Per escoltar-lo, dèiem cal fer-ho com Emerson i beure de les fonts de la poesia.

Eudald Camps

Crític d’Art

L'Olivar - Enric Pladevall

Locus amoenus, hortus conclusus, beatus ille. L’Olivar. Enmig del bosc, la clariana. Una de les obsessions humanes és la de retrobar —i retrobar pels humans és (re)crear— el Paradís perdut. Enric Pladevall ens hi ofereix la fertilitat de les seves obres i hi planta el seu Arbre de la Ciència del Bé i del Mal. “Tità amantis”. Fusta i metall. El Jardí. Aquella enyorança que portem clavada al desig contra la temporalitat del batec del cor.

Carles Camps Mundó

Poeta

L’Olivar: un bosc “profund com una beguda duradora, silenciós en el brancatge tendre”. Entre pins, oliveres i xiprers, un tòtem enorme i enigmàtic, ofrena de Pladevall als semidéus. Natura i art enraonant, indiferents als homes.

Joaquim Español

Arquitecte, poeta i escriptor

L'Olivar - Enric Pladevall

La gravetat, amb la seva força, atreu l’esforç d’alliberar la ingravidesa-de-l’invisible de l’exorbitantment orb hermetisme del Tot-evident salvaguardant-la en la corporeïtat, gràvida de serenitat visible, de la creixença que se sostreu al desfici d’ésser-al-món retraient-se, contra la negrosa eternitat sense fons ni vores, en el ric recer calmós, fulgent de mil·lennis, d’avall de la cripta.

Manel Carbonell

Traductor de Hölderlin i Nietzsche
Solstici d’hivern, 2018

Gràcies encara, Enric, de la vostra acollida dissabte passat a L’Olivar de Ventalló d’Empordà i gràcies d’introduir-nos al teu Hortus Conclusus, al teu Jardí clos de Salomó, al nostre Càntic dels Càntics de la Bíblia hebrea, el que inspirà a Ramon Llull el Llibre d’Amic e Amat, que inspirà a Verdaguer la seva traducció, del Càntic, que precedí amb les proses Los Jardins de Salomó i les Perles del «Llibre d’Amic e Amat». El Jardí clos que, encara, ens reobrí Segimon Serrallonga amb amb la relectura seva i, doncs, doblement nostra. A mesura que passen les hores i ja els dies creix en mi la impressió, per la teva obra, d’acostar-me al gran Art del Corpus Hermeticum on amb tu, a la teva cripta, tocarem la llum de la certesa de tocar l’intocable. Críptic, «no palès», diuen els diccionaris. Cripta lluminosa, dic amb tu, contra tota foscor.

Ricard Torrents

President del Consell Consultiu de la UVic
24 de setembre de 2018