2-Avantprojecte
14 octubre 2019

Fundació L'Olivar

Cripta - Enric Pladevall

AVANTPROJECTE CRIPTA

PROJECTE : Enric Pladevall POEMA : Lluís Solà i Sala

Una Cripta dedicada a un arbre, aquest és en essència l’objectiu i el sentit d’aquest projecte. Ja fa alguns anys que em voltava pel cap la idea de fer una cripta a l’Olivar amb un dels meus menhirs, a l’estil de les navetes menorquines, amb les quals ja havia treballat als anys 80 en petites peces de bronze, inspirades en aquestes construccions.

La Cripta comença agafar forma, en el projecte per un arbre centenari. I també per l’experiència viscuda en el projecte “Arbre de la vida” que vaig fer per a Cosmocaixa. Finalment l’Olivar és el lloc escollit, i on pren tot el sentit. El primer va ser trobar i triar l’olivera mil·lenària que tingués la força, morfologia, presencia i dimensió adequades. L’he trobat o ella m’ha trobat?

Com remarca l’amic Lluís Solà autor del poema “Arbre del món” que participa de l’obra: Cripta és un mot grec que en principi vol dir amagat, ocult, cobert, protegit. Hi ha una cèlebre sentència grega que diu: a la natura li agrada amagar-se (encriptar-se, amagar-se, és a dir, no revelar-se plenament, no revelar el seu secret). Després el cristianisme l’usa en el sentit de lloc ocult d’una església. El mot, doncs, té joc.

Si tenia algun dubte d’utilitzar la paraula Cripta, per les connotacions religioses, aquestes van desaparèixer en trobar-hi el joc de què parla en Lluís.

És aquest sentit d’enigma, de protecció, de revelació d’un ésser viscut, un arbre del món, del nostre món, de la nostra terra, d’aquest lloc. El qual vull venerar, sublimar en aquesta cripta. Aquesta veneració però estaria més a prop dels tòtems de la sèrie Tità amb la qual em proposo explorar les interrelacions i contradiccions entre el món natural i l’esser humà. És la intuïció que m’ha acompanyat des dels inicis de la meva obra.

S’allunyaria en aquest sentit de les criptes dels primers cristians destinades al culte dels sants i dels màrtirs que hi enterraven. Però no s’allunyaria de la seva “espiritualitat” ni del concepte del sagrat, més vinculat al desconegut de què ens parla el poeta Joan Vinyoli. Se situaria lluny molt lluny dels dogmes i religions del més enllà. I tal vegada es trobaria molt més a prop del Xintoisme japonès.

Voldria, però, que en tot moment aquesta cripta fos un cant a la vida, més que un monument funerari que també ho és, perquè honorar el “passat” és del tot imprescindible per honorar la vida, “l’ara” i el “demà”. Un espai on sentir l’energia d’un arbre, on estar amb ell, on experimentar el vitalisme tràgic, tant físicament com emocionalment. Entrar en la fosca, caminar pel llarg túnel, sentir el temps i l’espai, apropant-te lentament cap a la llum, cap el sublim. Un homenatge a l’Arbre del món.

separador

Memòria artística i tècnica

Una cripta cilíndrica de ferro de 8 m de diàmetre, 11 m d’alçada i 5 m de diàmetre a la part superior. A l’exterior veus únicament un cercle de ferro de 5 m de diàmetre amb el text del poeta Lluís Sola “Arbre del món” amb lletres de ferro. Al mig d’aquest cercle un vidre de 90 cm de diàmetre ens permet de veure l’olivera suspesa amb cables, alhora que permet l’entrada precisa de llum natural a l’interior. Les arrels mirant al cel i les branques a la terra. El mínim que es pot demanar a un artista és que alteri l’ordre de les coses.
S’accedeix a l’interior de la cripta per una escala que et porta a un espai-recepció soterrat, a uns 23 m de distancia de l’entrada, que, aprofitant el desnivell del terreny, ens porta per un túnel, que entra tangencialment a un balcó situat aproximadament a la meitat de la cripta. El visitant és troba l’olivera al davant mateix. El balcó permet de donar-hi la volta 360 graus i alhora de contemplar el mirall d’aigua circular que hi ha al fons (5.5 m d’alçada) reflectint-ne les branques i duplicant-ne la distància. L’espai-recepció ens permetrà de descalçar-nos, d’apropar-nos-hi i de sentir la seva presència, el seu alè. La Cripta tindrà llum zenital i artificial. Només podran entrar-hi una, màxim dues persones alhora. Tot el conjunt, haurà d’estar estudiat amb precisió, pel que fa a les distàncies, les absències, les mesures, la memòria, les penombres, la llum del sol i de la lluna. I per sobre de tot amb relació a l’home que hi camina, que hi respira, que hi veu i que hi sent.

Enric Pladevall

Agraïments en aquest avantprojecte a l’amic, poeta, arquitecte, i escriptor Quim Español. I molt especialment a tots els col·laboradors grans, mitjans, i petits que han fet possible acabar la segona part del projecte, i encarar la tercera i última amb molta il·lusió i esperança.

TRADUCCIONES AL FINAL
SEE BELOW FOR TRANSLATIONS