15 octubre 2019

Cripta - Enric Pladevall

14 octubre 2019

Fundació L'Olivar

Cripta - Enric Pladevall

AVANTPROJECTE CRIPTA

PROJECTE : Enric Pladevall POEMA : Lluís Solà i Sala

Una Cripta dedicada a un arbre, aquest és en essència l’objectiu i el sentit d’aquest projecte. Ja fa alguns anys que em voltava pel cap la idea de fer una cripta a l’Olivar amb un dels meus menhirs, a l’estil de les navetes menorquines, amb les quals ja havia treballat als anys 80 en petites peces de bronze, inspirades en aquestes construccions.

La Cripta comença agafar forma, en el projecte per un arbre centenari. I també per l’experiència viscuda en el projecte “Arbre de la vida” que vaig fer per a Cosmocaixa. Finalment l’Olivar és el lloc escollit, i on pren tot el sentit. El primer va ser trobar i triar l’olivera mil·lenària que tingués la força, morfologia, presencia i dimensió adequades. L’he trobat o ella m’ha trobat?

Com remarca l’amic Lluís Solà autor del poema “Arbre del món” que participa de l’obra: Cripta és un mot grec que en principi vol dir amagat, ocult, cobert, protegit. Hi ha una cèlebre sentència grega que diu: a la natura li agrada amagar-se (encriptar-se, amagar-se, és a dir, no revelar-se plenament, no revelar el seu secret). Després el cristianisme l’usa en el sentit de lloc ocult d’una església. El mot, doncs, té joc.

Si tenia algun dubte d’utilitzar la paraula Cripta, per les connotacions religioses, aquestes van desaparèixer en trobar-hi el joc de què parla en Lluís.

És aquest sentit d’enigma, de protecció, de revelació d’un ésser viscut, un arbre del món, del nostre món, de la nostra terra, d’aquest lloc. El qual vull venerar, sublimar en aquesta cripta. Aquesta veneració però estaria més a prop dels tòtems de la sèrie Tità amb la qual em proposo explorar les interrelacions i contradiccions entre el món natural i l’esser humà. És la intuïció que m’ha acompanyat des dels inicis de la meva obra.

S’allunyaria en aquest sentit de les criptes dels primers cristians destinades al culte dels sants i dels màrtirs que hi enterraven. Però no s’allunyaria de la seva “espiritualitat” ni del concepte del sagrat, més vinculat al desconegut de què ens parla el poeta Joan Vinyoli. Se situaria lluny molt lluny dels dogmes i religions del més enllà. I tal vegada es trobaria molt més a prop del Xintoisme japonès.

Voldria, però, que en tot moment aquesta cripta fos un cant a la vida, més que un monument funerari que també ho és, perquè honorar el “passat” és del tot imprescindible per honorar la vida, “l’ara” i el “demà”. Un espai on sentir l’energia d’un arbre, on estar amb ell, on experimentar el vitalisme tràgic, tant físicament com emocionalment. Entrar en la fosca, caminar pel llarg túnel, sentir el temps i l’espai, apropant-te lentament cap a la llum, cap el sublim. Un homenatge a l’Arbre del món.

separador

Memòria artística i tècnica

Una cripta cilíndrica de ferro de 8 m de diàmetre, 11 m d’alçada i 5 m de diàmetre a la part superior. A l’exterior veus únicament un cercle de ferro de 5 m de diàmetre amb el text del poeta Lluís Sola “Arbre del món” amb lletres de ferro. Al mig d’aquest cercle un vidre de 90 cm de diàmetre ens permet de veure l’olivera suspesa amb cables, alhora que permet l’entrada precisa de llum natural a l’interior. Les arrels mirant al cel i les branques a la terra. El mínim que es pot demanar a un artista és que alteri l’ordre de les coses.
S’accedeix a l’interior de la cripta per una escala que et porta a un espai-recepció soterrat, a uns 23 m de distancia de l’entrada, que, aprofitant el desnivell del terreny, ens porta per un túnel, que entra tangencialment a un balcó situat aproximadament a la meitat de la cripta. El visitant és troba l’olivera al davant mateix. El balcó permet de donar-hi la volta 360 graus i alhora de contemplar el mirall d’aigua circular que hi ha al fons (5.5 m d’alçada) reflectint-ne les branques i duplicant-ne la distància. L’espai-recepció ens permetrà de descalçar-nos, d’apropar-nos-hi i de sentir la seva presència, el seu alè. La Cripta tindrà llum zenital i artificial. Només podran entrar-hi una, màxim dues persones alhora. Tot el conjunt, haurà d’estar estudiat amb precisió, pel que fa a les distàncies, les absències, les mesures, la memòria, les penombres, la llum del sol i de la lluna. I per sobre de tot amb relació a l’home que hi camina, que hi respira, que hi veu i que hi sent.

Enric Pladevall

Agraïments en aquest avantprojecte a l’amic, poeta, arquitecte, i escriptor Quim Español. I molt especialment a tots els col·laboradors grans, mitjans, i petits que han fet possible acabar la segona part del projecte, i encarar la tercera i última amb molta il·lusió i esperança.

TRADUCCIONES AL FINAL
SEE BELOW FOR TRANSLATIONS

13 octubre 2019

Cripta - Enric Pladevall

Cripta - Enric Pladevall

Cripta - Enric Pladevall

Cripta - Enric Pladevall

Cripta - Enric Pladevall

Cripta - Enric Pladevall

Cripta - Enric Pladevall

Cripta - Enric Pladevall

Cripta - Enric Pladevall

Cripta - Enric Pladevall

Cripta - Enric Pladevall - Water mirror

Cripta - Enric Pladevall - Water mirror

Cripta - Enric Pladevall - Water mirror

Cripta - Enric Pladevall - Water mirror

Cripta - Enric Pladevall - Treball - Trabjo - Work

Cripta - Enric Pladevall - Treball - Trabajo - Work

Cripta - Enric Pladevall - Treball - Trabajo - Work

Cripta - Enric Pladevall - Treball - Trabajo - Work

Cripta - Enric Pladevall - Treball - Trabajo - Work

12 octubre 2019

LA PRIMERA CRIPTA DEL MÓN DEDICADA A UN ARBRE NECESSITA EL TEU SUPORT

 

 

Comença la tercera fase del projecte. En aquests dos anys de treball hem pogut assolir gairebé el 80% del projecte, gràcies a molt treball i l’esforç de tots el col·laboradors, sense ells no hauria estat possible. Per acabar-la necessitem trobar noves empreses grans, mitjanes, petites, i també de persones que ens hi donin suport.
Aquesta col·laboració té importants desgravacions fiscals i molt bones contraprestacions artístiques.

 

Per informació contacteu-me a enric@pladevall.com o al 620244045

WWW.CRIPTA.CAT

www.pladevall.com

www.lolivar.cat

www.organicshadow.com

Sponsors projecte Cripta - Enric Pladevall

11 octubre 2019

L’Olivar

L’Olivar és una finca d’oliveres de 6 Ha. en el poble de Ventalló, a l’Alt Empordà, reconvertida ara en un projecte artístic. Es troba en una situació privilegiada, a 5 minuts de Sant Martí d’Empúries, a 30 minuts de Girona i a 15 minuts de Figueres, i gaudeix d’unes extraordinàries vistes del Canigó i del parc natural de l’Albera.
L’Olivar. Col·lecció Pladevall
L’Olivar. Col·lecció Pladevall és, sobretot, un somni en procés d’elaboració, que comença l’any 2000. Parteix de la idea de viure i de crear definitivament en un entorn rural (en aquest sentit cal recordar la sèrie Tità, que va néixer fa trenta-cinc anys, i en la qual ja es exploraven les relacions entre el món natural i el món tecnològic).
Es tracta de fer realitat una acurada col·lecció oberta a tothom. Una part serà un jardí d’escultures que interrelacionarà creació i natura: les peces no només estaran integrades en la natura sinó que la mateixa natura podrà formar part del resultat final. L’altra part de la col·lecció serà un espai expositiu on es podran visitar les obres més recents.
Es podran veure, des d’una selecció de peces del Museu de Primavera que es van presentar a la Fundació Joan Miró (Barcelona) l’any 1980, fins a les obres que es realitzaran especialment per a aquest projecte, passant pel Pladevall Virtual Project que es va mostrar a la Galeria Maeght (Barcelona) l’any 2001 i d’altres.
Fundació Privada L’Olivar. Col·lecció Pladevall
Neix com a Fundació Privada sense ànim de lucre destinada a la creació d’un fons d’art de l’obra de l’escultor Enric Pladevall, així com per difondre la seva producció al públic en general a través d’exposicions permanents. També pretén promocionar artistes novells mitjançant la realització de tallers pràctics, conferències i altres activitats didàctiques. Una de les activitats que la Fundació ha dut a terme és el programa OLIVART 2016 per a joves artistes internacionals sota el lema, Art-Natura-Paisatge, aquests van residir, treballar i exposar les seves obres durant la primavera-estiu d’aquest any a l’Olivar de Ventalló.
10 octubre 2019

Cripta - Enric Pladevall

Cripta - Enric Pladevall

L’obra d’Enric Pladevall, com la música, arriba als racons més sensibles dels éssers humans, independentment dels seus orígens, de les seves cultures, perquè ens parla de valors universals. Lluny de modes i tendències ha sabut trobar un camí on no hi ha res gratuït, res és excessiu, tot és mesura i, per sobre de tot, calidesa.
De tots els seus projectes, el que millor transmet el caràcter de l’Enric i de la seva obra probablement sigui L’Olivar. L’experiència de viure la fermesa i l’autenticitat del lloc, amb el perfecte encaix de les obres no deixa indiferent a ningú que ho hagi pogut experimentar.

Rosa Maria Malet

Directora de la Fundació Joan Miró

Per mi la iniciativa que ha portat a terme el polifacètic artista Enric Pladevall a L’Olivar és no solament original sinó inèdita a nivell internacional, en la línia del land art més pur. Es tracta d’una experiència que uneix art i natura, però en la que també hi juguen el pensament i la sensibilitat. És, en definitiva, un espai per la meditació i el gaudi, resultat de la seva trajectòria com a artista, desenvolupada a Catalunya i també a Espanya, Àfrica, Austràlia, Estats Units, Japó i diferents països d’Europa, on la seva obra sempre ha estat ben rebuda.

Daniel Giralt-Miracle

Crític d’Art

L'Olivar - Enric Pladevall

Se ha escrito mucho sobre la concepción de un museo en general. Sin embargo poco o nada se ha reflexionado sobre como debería ser una colección de esculturas de un mismo autor. La materia, en su tridimensionalidad, requiere libertad de espacio y de luz, dos variables que muy difícilmente se dejan encerrar en salas y vitrinas. Sus formas, sombras y estructuras nunca dejan de conversar entre sí y tal cosa solo puede ocurrir sobre la esfera del planeta y bajo la bóveda celeste… como en la Fundació l’Olivar del artista Enric Pladevall.

Jorge Wagensberg

Físic

He estat diverses vegades a l’Olivar. Cada cop hi he sentit un profund sentit d’acollida. El respecte que s’hi respira per un arbust, per un arbre o per una construcció es converteix immediatament en respecte envers el visitant. Les obres d’art, les escultures, els objectes, a l’aire obert o arrecerades, hi troben un clima adient, propici, favorable. Callen i parlen. L’Olivar és un conjunt d’art vivent, on la natura i la ment se saben escoltar.

Lluís Solà

Poeta i escriptor

L'Olivar - Enric Pladevall

Natura i cultura són dues dinàmiques en una: la preservació i la creació, l’espontaneïtat i la raó. El paisatge, com l’art, és una creació humana guiada per un principi estètic. A l’Olivar, de la mà i el saber fer de l’artista Enric Pladevall es troben la natura i la cultura, el paisatge i l’art en un dels indrets, al mig de l’Empordà, de més alta bellesa i sensibilitat. Els arbres, allí, com les escultures esdevenen éssers vius, respiren en l’infinit i pensen en present. La Fundació hi desplega l’espai, el lloc i les idees.

Vicenç Altaió

Poeta, escriptor i traficant d’idees

L’Olivar és un paisatge cultural. Hi conflueixen la natura treballada, els materials de la terra, la fusta, el ferro, o la pedra. És la natura en un procés d’evolució i canvi. Per això les escultures són com emergències delicades o punyents de la mateixa natura en una simbiosi total. Expressen felicitat o dolor, esforç i plaer. Són escultures que fan la síntesi entre la terra i la humanitat. En la fusió amb el paisatge les escultures es confonen amb les escultures vives: els arbres del bosc, els solcs dels camps treballats, les fileres de cupressos plantades i cuidades per arredossar-se del vent. Però l’Olivar és també un espai de pau, de reflexió, de diàleg fructífer amb la natura i amb un mateix. L’Olivar convida al pensament i el pensament transforma la natura i l’escultura en art.

Joaquim Nadal i Farreras

Historiador

L'Olivar - Enric Pladevall

Reconec que m’emociona un prat, un bosc, una posta de sol …
Però només dues vegades a la vida he sentit la sublimació d’aquesta emoció, gràcies a la mà de l’home: quan vaig entrar a Chillida Leku amb Eduardo Chillida i quan vaig passejar per l’Olivar amb Enric Pladevall.

Lluís Bassat

Publicista

Els tòtems de l’Olivar…. les escultures que s’escampen pels prats de l’Olivar fa temps que han deixat de ser escultures per passar a ser tòtems contemporanis: perquè la seva concordança mítica transcendeix el límits de la forma en benefici d’un diàleg antic i silenciós. Per escoltar-lo, dèiem cal fer-ho com Emerson i beure de les fonts de la poesia.

Eudald Camps

Crític d’Art

L'Olivar - Enric Pladevall

Locus amoenus, hortus conclusus, beatus ille. L’Olivar. Enmig del bosc, la clariana. Una de les obsessions humanes és la de retrobar —i retrobar pels humans és (re)crear— el Paradís perdut. Enric Pladevall ens hi ofereix la fertilitat de les seves obres i hi planta el seu Arbre de la Ciència del Bé i del Mal. “Tità amantis”. Fusta i metall. El Jardí. Aquella enyorança que portem clavada al desig contra la temporalitat del batec del cor.

Carles Camps Mundó

Poeta

L’Olivar: un bosc “profund com una beguda duradora, silenciós en el brancatge tendre”. Entre pins, oliveres i xiprers, un tòtem enorme i enigmàtic, ofrena de Pladevall als semidéus. Natura i art enraonant, indiferents als homes.

Joaquim Español

Arquitecte, poeta i escriptor

L'Olivar - Enric Pladevall

La gravetat, amb la seva força, atreu l’esforç d’alliberar la ingravidesa-de-l’invisible de l’exorbitantment orb hermetisme del Tot-evident salvaguardant-la en la corporeïtat, gràvida de serenitat visible, de la creixença que se sostreu al desfici d’ésser-al-món retraient-se, contra la negrosa eternitat sense fons ni vores, en el ric recer calmós, fulgent de mil·lennis, d’avall de la cripta.

Manel Carbonell

Traductor de Hölderlin i Nietzsche
Solstici d’hivern, 2018

Gràcies encara, Enric, de la vostra acollida dissabte passat a L’Olivar de Ventalló d’Empordà i gràcies d’introduir-nos al teu Hortus Conclusus, al teu Jardí clos de Salomó, al nostre Càntic dels Càntics de la Bíblia hebrea, el que inspirà a Ramon Llull el Llibre d’Amic e Amat, que inspirà a Verdaguer la seva traducció, del Càntic, que precedí amb les proses Los Jardins de Salomó i les Perles del «Llibre d’Amic e Amat». El Jardí clos que, encara, ens reobrí Segimon Serrallonga amb amb la relectura seva i, doncs, doblement nostra. A mesura que passen les hores i ja els dies creix en mi la impressió, per la teva obra, d’acostar-me al gran Art del Corpus Hermeticum on amb tu, a la teva cripta, tocarem la llum de la certesa de tocar l’intocable. Críptic, «no palès», diuen els diccionaris. Cripta lluminosa, dic amb tu, contra tota foscor.

Ricard Torrents

President del Consell Consultiu de la UVic
24 de setembre de 2018

9 octubre 2019

ANTEPROYECTO DE LA CRIPTA

PROYECTO: Enric Pladevall POEMA: Lluís Solà i Sala

Una Cripta dedicada a un árbol, éste es, en esencia, el objetivo y el sentido de este proyecto. Ya hace algunos años que me rondaba por la cabeza la idea de hacer una cripta en El Olivar con uno de mis menhires, al estilo de las navetas menorquinas, con las cuales ya había trabajado en los años 80 en pequeñas piezas de bronce que se inspiraban en estas construcciones.
La Cripta empieza a tomar forma en el proyecto gracias a un árbol centenario. Y, también, por la experiencia vivida en el proyecto “Árbol de la vida” que llevé a cabo en Cosmocaixa. Finalmente, El Olivar es el lugar escogido, y donde toma pleno significado. Lo primero fue encontrar y escoger el olivo milenario que tuviese la fuerza, morfología, presencia y dimensiones adecuadas. ¿Lo encontré y, o a él o él me encontró a mí?
Como remarca el amigo Lluís Solà i Sala, autor del poema “Árbol del mundo”, que participa de la obra: Cripta es una palabra griega que en principio quiere decir escondido, oculto, cubierto, protegido. Hay una célebre sentencia griega que dice: a la naturaleza le gusta esconderse (encriptarse, esconderse, es decir, no revelarse plenamente, no revelar su secreto). Después el cristianismo lo usa en el sentido de lugar oculto de una iglesia. La palabra, pues, da juego.
Si tenía alguna duda sobre utilizar la palabra Cripta, por las connotaciones religiosas que conlleva, ésta desapareció al encontrar el “juego” del que habla Lluís. En este sentido de enigma, de protección, de revelación de un ser vivido, un árbol del mundo, de nuestro mundo, de nuestra tierra, de este lugar. Al cual deseo venerar, sublimar en esta cripta. Esta veneración estaría más cerca de los tótems de la seria Titán con la cual me propongo explorar las interrelaciones y contradicciones entre el mundo natural y el ser humano. Es la intuición que me ha acompañado desde los inicios de mi obra. Se alejaría en este sentido de las criptas de los primeros cristianos, dedicadas al culto de los santos y de los mártires que enterraban. Pero no se alejaría de su “espiritualidad”, ni del concepto de lo sagrado, más vinculado a lo desconocido del cual nos habla el poeta Joan Vinyoli. Se situaría lejos, muy lejos, de los dogmas y religiones del más allá. Y quizás se encontraría mucho más cerca del sintoísmo japonés.
Querría, no obstante, que en todo momento esta cripta fuese un canto a la vida, más que un monumento funerario que también lo es, porque honrar el “pasado” es del todo imprescindible para honrar la vida, el “ahora” y el “mañana”. Un espacio en el que sentir la energía de un árbol, donde estar con él, donde experimentar el vitalismo trágico, tanto físicamente como emocionalmente. Entrar en la obscuridad, caminar per el largo túnel, sentir el tiempo y el espacio, acercándose lentamente hacia la luz, hacia lo sublime. Un homenaje al Árbol del mundo.

Memoria artística y técnica

Una cripta cilíndrica de hierro de 8 m. de diámetro, 11 m. de altura. En el exterior ves únicamente un círculo de hierro de 5.5 m. de diámetro con el texto del poeta Lluís Solà “Árbol del mundo” con letras de hierro. En medio de este círculo un ojo de cristal de 90cm que nos permite ver el árbol suspendido con cables en las paredes del cono, a la vez que permite la entrada precisa de una luz en el interior. Las raíces mirando al cielo y las ramas a la tierra. Lo mínimo que se le puede pedir a un artista es que altere el orden de las cosas.
Se accede al interior de la cripta por una escalera que te lleva a un espació-recepción enterrado, a unos 20 m. de distancia de la entrada, que, aprovechando el desnivel del terreno, nos lleva a un balcón situado aproximadamente a la mitad de la Cripta. El visitante se encuentra el olivo justo enfrente. El balcón permite darle la vuelta 360 grados, y a la vez contemplar el espejo de agua que se encuentra en el fondo (a 5.5 m. de altura) reflejando las ramas y doblando la distancia. El espació-recepción nos permitirá descalzarnos, acercarnos y observar y sentir su presencia, su aliento. La Cripta tendrá luz cenital de día y artificial de noche. Solo podrán entrar una, máximo dos personas a la vez. Todo el conjunto, deberá estar estudiado con precisión en las distancias, en las ausencias, en las medidas, en la memoria, en las penumbras, en la luz del sol y de la luna. Y, por encima de todo, deberá estar estudiado para el hombre que camina, que respira, que vive y que siente.

Enric Pladevall

8 octubre 2019

CRYPT DRAFT PROJECT

PROJECT: Enric Pladevall POEM: Lluís Solà i Sala

The essential purpose and meaning of this project is a crypt dedicated to a tree. I have had the idea of making a crypt in L’Olivar with one of my menhirs, in the style of a Menorcan naveta, for years. In the 1980s, I created small bronze pieces inspired by those structures.

The Crypt started to take shape during the project for the centenary tree and during the project called The Tree of Life that I created for CosmoCaixa. Finally, I chose the site at L’Olivar, where all the meaning lies. First I had to find and choose the thousand-year-old olive tree that had the right power, morphology, presence and dimensions. Did I find it, or did it find me?

As noted by my friend Lluís Solà i Sala, author of the poem “The Tree of the World” that appears in the work, “Crypt” is a Greek word meaning hidden, covered and protected. As the famous Greek saying goes, ‘Nature loves to hide’ (to encrypt or to hide, meaning not to reveal oneself fully or not to reveal one’s secret). Later, Christianity used the word to mean the hidden part of a church. So the word has playful potential.”

If I had any misgivings about using the word crypt, due to its religious connotations, these evaporated when I saw what Lluís is talking about.

It is this sense of enigma, of protection, of revelation of a living being, a tree of the world, our world, of our land, of this place. And I want to venerate it and sublimate it in this crypt. Yet this veneration would be closer to the totems of the “Titan” series, with which I intended to explore the interrelations and contradictions between the natural world and human beings. It is the intuition that has accompanied me since the beginning of my work.

In this sense, it would move away from the crypts of the first Christians, destined for the adoration of the saints and martyrs buried within. But it would not distance itself from their “spirituality” or the concept of the sacred, more linked to the unknown of which the poet Joan Vinyoli speaks. It would be far removed from the dogmas and religions of beyond. And perhaps it would be much closer to Japanese Shintoism.

I also wanted this crypt to always be a song to life more than a funerary monument, which it is as well, because honouring the “past” is absolutely essential for honouring life, the “now” and the “tomorrow”. A place to sense the energy of a tree, to be with it and to experience its tragic vitality, both physically and emotionally. Enter the darkness, walk down a long tunnel, sense time and the space and slowly approach the light, towards the sublime. A tribute to the Tree of the World.

Technical and artistic report

A cylindrical iron crypt 8 metres in diameter, standing 11 metres high. From the outside, only an iron circle measuring 5 metres in diameter may be seen, with the text of “Tree of the World” by the poet Lluís Sola in iron letters. We can see the tree suspended with cables from the walls through a 90 cm glass eye in the middle of this circle that also allows natural light to enter the interior. The roots of the tree are aimed at the sky and the branches point to the ground. The least that can be asked an artist is to change the order of things.

The inside of the crypt is accessed via a staircase leading to a small underground reception area 24 metres from the entrance that uses the sloping terrain to lead to a balcony located approximately in the middle of the crypt. The olive tree remains in sight and we can walk 360 degrees around the trunk, observing the 5.5 m high water mirror that reflects its branches and doubles its distance. We can take off our shoes in the small reception area, getting closer and sensing its presence and breath. The crypt will be lit from above during the day and by artificial light at night. Only one person can enter, or two at the most. The entire ensemble must be studied accurately regarding the distances, absences and measurements, in the memory and the penumbra, in the sunlight and the moonlight. And especially regarding the person who walks there, breathing, seeing and feeling.

Enric Pladevall

7 octubre 2019

El Olivar

El Olivar es una finca de olivos de 6 Ha en el pueblo de Ventalló, en el Alt Empordà, reconvertida ahora en un proyecto artístico. Se encuentra en una situación privilegiada, a 5 minutos de San Martín de Ampurias, a 30 minutos de Girona y a 15 minutos de Figueres, y disfruta de unas extraordinarias vistas del Canigó y del parque natural de la Albera.
El Olivar. Colección Pladevall
El Olivar. Colección Pladevall es, ante todo, un sueño en proceso de elaboración, que comienza en el año 2000. Parte de la idea de vivir y de crear definitivamente en un entorno rural (en este sentido hay que recordar la serie Titán, que nació hace treinta y cinco años, y en la que ya se exploraban las relaciones entre el mundo natural y el mundo tecnológico).
Se trata de hacer realidad una cuidada colección abierta a todos. Una parte será un jardín de esculturas que interrelacionará creación y naturaleza: las piezas no sólo estarán integradas en la naturaleza sino que la misma naturaleza podrá formar parte del resultado final. La otra parte de la colección será un espacio expositivo donde se podrán visitar las obras más recientes.
Se podrán ver, desde una selección de piezas del Museo de Primavera que se presentaron en la Fundación Joan Miró (Barcelona) en 1980, hasta las obras que se realizarán especialmente para este proyecto, pasando por Pladevall Virtual Project que se mostró en la Galería Maeght (Barcelona) en 2001 entre otros.
Fundación Privada El Olivar. Colección Pladevall
Nace como Fundación Privada sin ánimo de lucro destinada a la creación de un fondo de arte de la obra del escultor Enric Pladevall, así como para difundir su producción al público en general a través de exposiciones permanentes. También pretende promocionar artistas jóvenes mediante la realización de talleres prácticos, conferencias y otras actividades didácticas. Una de las actividades que la Fundación ha llevado a cabo es el programa Olivart 2016 para jóvenes artistas internacionales bajo el lema, Arte-Naturaleza-Paisaje, estos residieron, trabajaron y expusieron sus obras durante la primavera-verano de este año en el Olivar de Ventalló.
6 octubre 2019

L’Olivar

L’Olivar is a 5 hectare estate of olive trees in the village of Ventalló, Alt Empordà, which has been turned into an art project. It is strategically located, 4 minutes from Sant Martí d’Empúries, 20 minutes from Girona and 15 minutes from Figueres, with extraordinary views of Canigó and the Albera nature reserve.
L’Olivar. Pladevall Collection
L’Olivar. Pladevall Collection is first and foremost a dream in the making. It starts from the idea of living and creating in the countryside (here we need only recall the series Titan, which came into being almost twenty-five years ago and explored the relations between the natural world and the technological world).
The idea is to put together a fine collection which will be open to everyone. One part will be a sculpture garden interrelating creation and nature: the pieces will not only be integrated into nature, nature itself will be part of the final result. The other part of the collection will be an exhibition space showing more recent works.
The works on show, therefore, will range from a selection of pieces from the Spring Museum which were presented at the Fundació Joan Miró (Barcelona) in 1980, to the works made especially for this project, by way of the Pladevall Virtual Project, which was shown at Galeria Maeght (Barcelona) in 2001, and a number of others.

L’Olivar Private Foundation. Pladevall Collection
This is a non-profit private foundation devoted to creating a collection of the sculptor Enric Pladevall’s art work and making it known to the general public through permanent exhibitions. It also aims to promote new artists by organising practical workshops, lectures and other educational activities.
Like music, Enric Pladevall’s work touches a human being’s most sensitive chords, irrespective of his or her origins or culture, because it speaks to us of universal values. Shunning fashions and trends, he has been able to find a path along which nothing is gratuitous, nothing is excessive – everything is temperance and, above all, warmth.
Of all his projects, the one that best conveys Enric’s personality and the character of his work is L’Olivar. It is impossible to visit it and not be moved by the experience of the force and authenticity of the place, in which the works blend perfectly with their surroundings.

Rosa Maria Malet

Director of Joan Miró Foundation

Much has been written about museum design in general. Yet there has been little or no reflection on what a collection of sculpture by a single artist ought to be like. Matter, in its three-dimensionality, requires the freedom of space and light, two variables that are unlikely to allow themselves to be shut in in exhibition rooms and display cases. Its forms, shadows and structures never cease talking to each other, and this can only occur on the sphere of the planet and below the vault of heaven… as at L’Olivar Foundation, run by the artist Enric Pladevall.

Jorge Wagensberg

Physicist

To my mind, the initiative being run by the multitalented artist Enric Pladevall at L’Olivar is not only original but also unprecedented at an international level, along the lines of the purest land art. It is an experience that combines art and nature and which also brings into play thinking and sensibility. It is, in short, a space for meditation and enjoyment that is the result of his career as an artist in Catalonia and in Spain, Africa, Australia, the United States, Japan and a number of countries in Europe, where his work has always been highly regarded.

Daniel Giralt-Miracle

Art critic

L’Olivar is a cultural landscape. Nature shaped by human hands, as well as the materials of the land, wood, iron and stone all converge here. It is nature in the throes of evolution and change. As a result, the sculptures are like delicate or poignant appearances of nature itself in a total symbiosis. They express happiness and pain, effort and pleasure. They are sculptures that forge the synthesis between the land and humankind. In this fusion with the landscape, the sculptures merge with the living sculptures: the trees in the woodland, the furrows in the ploughed fields, the rows of cypresses planted and tended to provide shelter from the wind. Yet L’Olivar is also a place of peace, reflection, fruitful dialogue with nature and with oneself. L’Olivar invites us to think, and thinking transforms nature and sculpture into art.

Joaquim Nadal i Farreras

Historian

I have visited L’Olivar on a number of occasions. I have felt warmly welcomed each time. The respect given to a shrub or a tree or to an edifice here is instantly transformed into respect for visitors. The works of art, the sculptures and objects, outdoors or in, are surrounded by an appropriate, propitious and favourable climate. They remain silent and they speak. L’Olivar is a living art complex where nature and the mind know how to listen to each other.

Lluís Solà

Poet and writer

Nature and culture are two dynamics in one: preservation and creation, spontaneity and reason. The landscape as art is a human creation guided by an aesthetic principle. Thanks to the hand and savoir-faire of the artist Enric Pladevall, L’Olivar is home to nature and culture, the landscape and art in one of the most beautiful and affecting places in the Empordà. The trees and the sculptures there become living beings that breathe in the infinite and think in the present. The foundation structures the space, the place and the ideas there.

Vicenç Altaió

Poet, Art critic and Ideas dealer

I acknowledge that I am moved by a meadow, a forest, a sunset…
But only twice in my life have I experienced the sublimation of that emotion thanks to the hand of man: when I entered Chillida Leku with Eduardo Chillida and when I strolled through L’Olivar with Enric Pladevall.

Lluís Bassat

Publicist

L’Olivar: a forest “as deep as a lasting drink, silence in the tender foliage”. Standing amid pines, olive trees and cypresses is an enormous and enigmatic totem, Pladevall’s offering to the demigods. Nature and art in dialogue, indifferent to humankind.

Joaquim Español

Architect, poet and writer

Locus amoenus, hortus conclusus, beatus ille. L’Olivar. In the heart of the forest, a clearing. It is a human obsession to rediscover – and for humans to rediscover means to (re)create – Paradise lost. Enric Pladevall presents to us the fertility of his works and plants his Tree of the Knowledge of Good and Evil here. Titan amantis. Wood and metal. The Gardens. That longing we carry attached to desire against the temporary nature of the beating of the heart.

Carles Camps Mundó

Poet

The totems of L’Olivar… the sculptures dotted around the fields of L’Olivar stopped being sculptures some time ago and have instead become contemporary totems: because their legendary harmony transcends the limits of form and fosters an ancient and silent dialogue. To hear it, we should do what Emerson did and drink from the wellsprings of poetry.

Eudald Camps

Diari de Girona

Gravity, with its force, pulls the push to set free the weightlessness-of-the-invisible from the exorbitantly blind hermetism of the All-Evident while holding it safe in corporeality, heavily laden with visible serenity, of this growing up that keeps out of the unease of being-in-the-world, retreating itself, against the boundless and bottomless dark eternity, down into the rich calm nook, shining with millennia, of the crypt.

Manel Carbonell

Professor and translator of Hölderlin and Nietzsche
Winter solstice, 2018

Thank you again, Enric, for your hospitality last Saturday at L’Olivar in Ventalló d’Empordà and for acquainting us with your Hortus Conclusus, your Garden Locked of Solomon, in our Song of Songs from the Hebrew Bible, that inspired Ramon Llull’s Book of the Lover and the Beloved, and inspired Verdaguer’s translation, Song of Songs, preceded by his prose The Gardens of Solomon, and Pearls from the “Book of the Lover and the Beloved.” So, the Garden Locked that Segimon Serrallonga reopened for us once again with his own rereading is now twofold ours. As the hours and days go by I feel myself closer, through your works, to the great Art of the Hermetic Corpus, where with you, in your crypt, we will touch certainty’s light in touching the untouchable. Cryptic, “hidden, secret,” dictionaries tell us. Illuminated crypt, I say with you, against all darkness.

Ricard Torrents

President, Advisory Council, Universitat de Vic
24 September 2018

Translated from the Catalan by Ronald J Puppo